És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cel·lulars (glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits. La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats (a causa de l’hemoglobina dels eritròcits) i lleugerament alcalina (pH = 7,4), que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals (circulació) (aparell circulatori). Fora del cos es pren (es coagula) a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble (coagulació de la sang) (hemostàsia), dels quals, per centrifugació, hom obté el sèrum. El pH es manté constant gràcies a l’efecte amortidor (o tampó) del carbonat, del fosfat i de l’hemoglobina que conté. Les principals funcions de la sang són: la respiratòria, perquè transporta l’oxigen des dels pulmons fins als teixits, i l’anhídrid carbònic des dels teixits fins als pulmons; la nutritiva, perquè transporta les substàncies nutritives des de l’intestí fins als dipòsits i els teixits; l'excretòria, perquè arrossega els residus del metabolisme cel·lular fins als emuntoris, on són eliminats; la immunitària, per l’acció dels leucòcits i els anticossos; la de regulació hormonal, pel transport de les secrecions i hormones des de les glàndules endocrines fins als òrgans on actuen; la de regulació de l’equilibri hidroelectrolític, pel constant bescanvi entre els líquids intracel·lular i extracel·lular, i també la de regulació tèrmica, de la pressió osmòtica, de l’equilibri àcid/base i de la pressió arterial, segons el volum sanguini circulant. La sang de diversos animals és utilitzada en la gastronomia i en la indústria alimentària. La de porc és emprada en l’elaboració d’embotits, i la d’altres animals, que és venuda quallada i bullida, és emprada com a ingredient d’alguns plats, salses i aliments preparats. A l’igual d’altres productes proteics, la sang és emprada per a clarificar el vi. El reconeixement del lligam entre la sang i la vida fonamenta la majoria de ritus i creences relacionats amb la sang. L’ambivalència del sagrat explica comportaments oposats en relació amb ella: d’una banda beure's la sang d’una víctima (animal o home) significa absorbir-ne la força vital o establir la unió amb la divinitat, i, de l’altra, en nombroses cultures hom n'evita el contacte, des de la prohibició de beure'n (judaisme i alguns pobles semítics) i de vessar-ne fora del recinte sagrat, fins a les nombroses creences i pràctiques relacionades amb la menstruació i el part, que suposen un temor a la sang. Espiritualitzada, manifesta la seva força divina en nombrosos ritus (purificació, expiació, exorcismes, etc); amb la sang hom segellava pactes (aliança).
f
Bioquímica