A l’Estat espanyol hi ha el ministeri de sanitat i consum, que s’encarrega del manteniment de la sanitat interior o civil mitjançant l’organització tècnica, consultiva i inspectora de les professions sanitàries i l’actuació d’una política sanitària amb vista a evitar epidèmies i malalties contagioses. Manté també serveis anàlegs a les fronteres (sanitat exterior) i als ports (sanitat marítima). La Generalitat de Catalunya se n'encarregà per mitjà de la conselleria de Sanitat i Assistència Social, però, des del 1980, i com a conseqüència dels traspassos de competències del govern estatal, l’administració de la sanitat és a cura del departament de sanitat i seguretat social. Sota la direcció del conseller de sanitat, el departament inclou una secretaria general tècnica i comprèn quatre direccions generals: assistència sanitària, promoció de la salut, serveis socials i seguretat social. Aquest departament és el continuador de l’anterior conselleria de Sanitat i Assistència Social, que reprengué l’activitat a l’octubre del 1977 amb unes atribucions gairebé inexistents. Pel febrer del 1978 començaren els treballs de la comissió mixta Estat-Generalitat per als traspassos de competències, i no fou fins al febrer del 1979 que s’arribà a un acord sobre les transferències en matèria de salut pública. Constituït el Parlament i en ple desenvolupament teòric de l’autonomia, continuaren les negociacions sobre els traspassos. L’any 1980 hom aconseguí la transferència d’algunes matèries referents a l’assistència sanitària i diversos serveis relatius a l’assistència social. Finalment, l’any 1981 foren aconseguides les atribucions de l’INSALUD i de l’INSERSO a Catalunya, motiu pel qual fou creada la quarta direcció general (la relativa a la seguretat social) del departament.
f
Dret administratiu