Lluità contra els Hohenstaufen i al costat dels Anjou, amb els quals emparentaren. Té per genearca el normand Turgisio, company (1045) de Robert d’Hauteville, comte de Pulla-Calàbria, que li donà la senyoria de Sanseverino, a Salern, i germà d’Angerio, genearca dels Filangieri. Els seus descendents, per raó del feu, es cognomenaren Sanseverino. El seu quadrinet Tommaso I Sanseverino heretà, de la seva àvia, el comtat de Marsico i fou pare de Ruggiero II Sanseverino, que el succeí i tingué per segona muller Teodora d’Aquino, germana de sant Tomàs. Foren pares de Tommaso II Sanseverino, comte de Marsico, que es casà en segones noces amb l’hereva del comtat de Tricarico. Els seus fills formaren dues grans línies del llinatge (la primogènita i la quarta, esdevinguda primogènita el 1568): a la línia primogènita dels comtes de Marisco i prínceps de Salern (des del 1463), conestables de Nàpols, pertangueren Antonello II Sanseverino (mort el 1499), segon príncep sanseverí de Salern, que fou almirall de Nàpols i cap de la conjura dels barons contra el rei Ferran I (1485), i el seu net Ferrante de Sanseverino, darrer representant de la línia. La segona línia dels comtes de Caiazzo s’extingí a mitjan segle XVI amb el cardenal Federico Sanseverino. La tercera línia dels comtes de Mileto, mariscals de Nàpols, s’extingí al segle XIV. La quarta línia dels comtes de Tricarico i prínceps de Bisignano (des del 1463), heretà també els comtats de Chiaromonte, Altomonte i Corigliano i el ducat de San Pietro in Galatina, i rebé els ducats de Venosa (1380), Amalfi (1394) i San Marco, i el 1530 fou declarada la grandesa d’Espanya annexa a Bisignano. S'extingí el 1606 i Bisignano (el primer principat del regne de Nàpols) passà a la branca dels comtes de Saponara, que esdevingué així l’única línia del llinatge, que al segle XVIII heretà el principat de Terranova, el ducat d’Erchie i el marquesat de Casalbore i rebé el principat de San Giorgio, i al segle XIX heretà els marquesats de Sant'Agata, Luzzi i Pietralcina i el ducat de Ielzi i s’extingí el 1888. Per gràcia reial els títols foren heretats pels descendents de la filla del darrer príncep de Bisignano, que passaren a cognomenar-se Costa-Sanseverino. Altres línies —extingides— sortides de la de Bisignano foren la línia dels comtes de Saponara (extingida el 1862), la línia dels prínceps de Paceco i marquesos de San Lorenzo (acabada el 1833) i la línia dels ducs de Somma (acabada el 1570).