L’edifici
Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda. Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals. També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia (a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia). Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades laterals. El campanar fou restaurat el 1992.
La planta de l’edifici és basilical, amb les tres naus capçades a l’est per absis semicirculars. Les voltes de canó de mig punt que cobreixen les naus s’han construït amb lloses sense tallar, disposades a plec de llibre. En alguns punts, algunes filades travesseres trenquen les filades longitudinals.
© CIC-Moià
La nau central és més alta que les laterals. Aquestes es relacionen amb la central mitjançant tres arcs formers amb pilars cruciformes. Els ressalts que formen els arcs torals que reforcen les voltes sorgeixen dels esmentats pilars cruciformes. Els tres absis, coberts amb una volta de quart d’esfera, s’uneixen a les naus mitjançant un simple ressalt que fa la gradació.
A l’absis central se situen tres finestres, mentre que a cada absidiola només se n’obre una, més petita que les de l’absis central. Totes les finestres de la capçalera són de doble esqueixada i les coronen arcs de mig punt fets amb dovelles. Al començament del mur nord hi ha una finestra que s’obre fins al primer encaix, però que no té cap sortida a l’exterior. Els extrems del mur sud tenen dues finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt fets amb dovelles petites. A la façana oest, sota una rosassa moderna, n’hi ha quatre més, de doble esqueixada, que fan llum a la nau central i a les laterals.
Un fris d’arcuacions llombardes, dividit en tres sèries de quatre arcs entre lesenes, recorre el perímetre de l’absis central. Al centre de cada plafó s’obre una finestra de doble esqueixada, coronada per un arc de mig punt fet amb dovelles petites. La decoració de les absidioles consisteix també en un fris d’arcuacions amb finestres més petites que les de l’absis central, però sense lesenes. Un fistó d’arcuacions cegues, que s’estén sota el ràfec, decora els murs de les naus laterals i els de la central que sobresurten de les teulades.
El portal primitiu, ara tapiat, s’obria al mur sud; era molt simple, format per un sol arc de mig punt fet amb dovelles. Al mur nord hi ha una altra porta, tapiada, amb un arc de mig punt adovellat. El portal actual d’accés és modern i s’obre a la façana oest. L’aparell de l’edifici consisteix en carreus escantonats a cops de maceta, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunts.
La història
Situada en el terme antigament anomenat de Buc, la primera notícia documental de l’església és del 981, quan s’esmenta amb el nom de Santa Maria en el jurament del testament d’un tal Guitard. Santa Maria devia ser la dedicació d’una de les capelles laterals, on es va fer el jurament. El 1032 apareix ja com a Sant Andreu i amb la categoria de parròquia, que encara manté. El 1126 passava a dependre de Sant Vicenç de Cardona gràcies a una cessió que va fer el vescomte Reverter de Barcelona. Fou reformada substancialment i l’edificació original quedà molt transformada. El 1976, però, se n’inicià una curosa restauració que la va tornar al seu estat original.