Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats. Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda. Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent. Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració. El 1972 els dominicans s’establien de nou en un altre indret de Palma. Al solar que restà després de l’enderrocament, s’hi construí l’edifici que fou seu del Cercle Mallorquí (1851-81); des del 1983 ho és del Parlament Balear.