Situació i presentació
El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km2, és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp. El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares (1.678 m) amb el municipi d’Àger (Noguera). A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca (Tremp) pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall. També a tramuntana limita amb el terme de Guàrdia de Noguera per la serra del Sastret, la Fita i els Purredons.
A més del cap del municipi, el poble de Sant Esteve de la Sarga, el terme comprèn els pobles d’Alsamora, Moror, l’Alzina, Castellnou de Montsec, Estorm i la Torre d’Amargós, la caseria de la Clua de la Conca, els llogarets de Beniure i de Mont-rebei i el santuari de Fabregada.
L’obertura al trànsit pel pas dels Terradets a la carretera C-13 entre Lleida i la Pobla de Segur, ha tret importància a les vies tradicionals que remuntaven la serra de Montsec. La comunicació bàsica s’estableix per un ramal de l’esmentada carretera que passa per Guàrdia de Noguera i ressegueix els nuclis més importants del municipi. Aquesta pista, en arribar al coll de Fabregada, es bifurca en una doble direcció, cap a Àger pel coll d’Ares i cap al Pont de Montanyana, amb un brancal cap a Alsamora.
El marc físic
El terme és accidentat, al sector meridional, per la serra del Montsec d’Ares. El Montsec és fendit a l’extrem SW del terme pel profund estret de Mont-rebei, per on s’escola la Noguera Ribagorçana. Massa angost, però, les comunicacions tradicionals no l’han pogut aprofitar mai, travessaven el Montsec remuntant els colls de Fabregada i d’Ares (1.497 m), en la línia de carena, sota el serrat del Boixeguer. Les calcàries cretàcies que formen la serra de Montsec han donat lloc a molts fenòmens càrstics, amb les coves i els avencs d’un gran interès espeleològic, entre les quals es destaquen la cova del Brugal, la Cova Colomera, a l’estret de Mont-rebei, el graller d’Alsamora i el del Boixeguer. L’angost estret de Mont-rebei, aigua avall del llogaret homònim, s’obre entre el municipi de Sant Esteve i els d’Àger (Noguera) i Viacamp (Ribagorça). De gran espectacularitat, té 7 km de llargada i uns 500 m de profunditat, amb parets verticals. Intransitable fins el 1924, aleshores, per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, s’obrí un camí de bast, que desapareix sota les aigües del pantà de Canelles quan el nivell d’aquest és alt. Gestions iniciades per una comissió d’entitats excursionistes de Catalunya permeté la construcció d’un segon camí a més alçària que fou obert pel novembre del 1982.
Altres accidents morfològics del terme són els Comalets, el Solà de Mont-rebei, les Roques Peronyes, el Solà de Vilabella (1.100 m), lo Solà de Castellnou, els Burgats, l’Obaga de la Bena, el puig de la Corona (1.569 m), el coll de la Pua, el serrat de Castellnou (1.074 m), el Clotó, el Pla d’Alberol, la Collada i el puig d’Osca.
El municipi és drenat a ponent per la Noguera Ribagorçana, a la qual aflueixen diversos barrancs: el Barranc Gros, que en part marca el límit septentrional, i al qual vessa per l’esquerra el barranc de la Clua (que es forma sota el serrat de Castellnou); el barranc de Jullana; i el del Solà, al qual desguassen bona part dels barrancs que davallen dels vessants septentrionals del Montsec, i entre els quals cal destacar el barranc del Grau de les Xulles (que rep per l’esquerra les aigües del barranc del Teix i de la Carbonera, i per la dreta el del Comunal) i el barranc de l’Obaga Gran (o de Sant Jaume), al qual desguassen per l’esquerra el de les Comarques i la llau de l’Oró. Finalment, cal destacar el barranc de Matamala, que també forma part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
Els barrancs que desguassen a la Noguera Pallaresa són generalment secs i de curs intermitent; el més important d’aquests és el barranc de Sant Esteve de la Sarga, també conegut aigua avall com a torrent del Bosc. Aquest barranc passa vora el poble i rep diversos petits rierols, entre els quals cal destacar el barranc de la Pua, el de les Vaqueres, el de la Rebollera, el del Paraire, el de la Coma, el de l’Alzina, el de la Font de la Veça, el dels Homes Morts i el de la Collada, que hi desguassen per la dreta, i el barranc de l’Obaga, el de Beniure i el d’Alzina, que ho fan per l’esquerra.
A més d’aquests cursos, al terme hi ha un important nombre de fonts, entre les quals es destaquen les dels Horts, del Pasteret, de la Masera, de Balari, de la Marieta, de la Fabregada, de la Canaleta i la font de la Veça.
Quant a la vegetació potencial del terme, hom destaca al Montsec el bosc de roure martinenc, mentre que a la resta del terme dominaria el bosc de roure valencià.
La població i l’economia
Al fogatjament fet vers el 1380 al lloc de Sant Esteve de la Sarga hi havia 3 focs, 4 a Alsamora, 4 a l’Alzina i a Castellnou de Montsec, 3 a Clua, 9 a Estorm i 13 a Moror. El 1718 hi havia 45 h a Sant Esteve, 75 h a Alsamora, 45 h a l’Alzina,22 h a Beniure, 52 h a Castellnou, 26 h a la Clua, 32 h a Estorm, 20 h a Mont-rebei, 56 h a Moror i 16 h a la Torre d’Amargós. El 1857 el terme assolí el màxim de població amb 1096 h. El 1900 hom comptabilitzà un total de 818 h; el 1920 hi havia 733 h i el 1950, 554 h. El descens demogràfic encara es registrava en les dècades següents, sobretot en el període de 1981-91. Els darrers anys del segle XX s’aturà el despoblament. Així, es passà de 87 h el 1991 a 108 h el 2001. L’any 2005 hi havia 144 h.
L’economia del municipi ha estat tradicionalment agrària. Vers mitjan segle XIX, a Alsamora, l’Alzina i la Clua es practicava una agricultura de rompuda. Es produïa blat, sègol, ordi, civada, patates, llegum, vi, poc oli i quelcom de fruita. Es criava cabrum i bestiar de llana, a més del boví i mular. Hi havia caça de conills, perdius i altres animals. A l’Alzina hi havia un molí d’oli, a Beniure un de fariner, a Moror un de fariner i un d’oli, i a Estorm hi havia un molí de sang, d’oli, que pertanyia al baró de Castellnou. El mercat agrícola era Tremp.
La intensa desforestació que experimentaren aquestes terres per raó de les rompudes i de la fabricació de carbó accentuà l’aridesa i tota la zona s’hagué de replantar de pins. Així, a causa de l’aridesa del sòl i el clima excessivament sec, els conreus principals han esdevingut els cerealícoles en règim extensiu, el farratge, els ametllers i l’olivera. Pel que fa a la ramaderia destaca la cria de bestiar oví, boví i aviram. L’any 2008 fou inaugurat dins del terme, a 1.520 m d’altitud, l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), pertanyent al Parc Astronòmic Montsec, un dels tres observatoris astronòmics més importants de Catalunya.
El poble de Sant Esteve de la Sarga
Vista del poble de Sant Esteve de la Sarga
© CIC-Moià
El poble de Sant Esteve de la Sarga (20 h el 2005) és situat en un coster (875 m), als vessants septentrionals de la serra de Montsec, vigilant el camí del coll d’Ares. Un xic més avall hi ha l’església parroquial de Sant Esteve protomàrtir, d’origen romànic; a la part inferior dels murs de perímetre es destria un aparell clarament romànic, potser de la fi del segle XI, al damunt mateix del qual hi ha diverses filades de carreus més tardans i, a la part superior, un paredat modern.
A ponent de Sant Esteve, aigua amunt del barranc de Sant Esteve de la Sarga, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Fabregada, que depèn de la parròquia de Sant Esteve. És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular; l’espadanya se situa sobre la paret de ponent. El lloc d’ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató.
El poble de Sant Esteve de la Sarga celebra la festa major el dia de Sant Esteve (26 de desembre). El diumenge de Pasqua Granada es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Fabregada.
Altres indrets del terme
Alsamora i Beniure
El poble d’Alsamora (851 m i 23 h el 2005), a l’W del terme, també als vessants de la serra de Montsec, es troba a uns 4 km a llevant de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Des de la reordenació municipal de mitjan segle XIX fins poc abans del 1920 el poble d’Alsamora fou el cap del municipi i li donà nom. El termine de Alçamora és documentat des del 1026. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir. Al capdamunt del poble hi ha una torre circular, del segle XI, resta del castell d’Alsamora. A Alsamora hi ha la Cova Colomera o de les Gralles, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 60 m sobre el riu, per damunt del nou camí de Mont-rebei. Fou habitada des del Neolític antic fins a l’època romana.
A llevant de Sant Esteve hi ha el llogaret de Beniure (881 m i 6 h el 2005). S’hi dreça la capella de Sant Roc, moderna. El lloc antigament fou del paborde de Mur i des del segle XVII de la baronia de Castellnou.
La Clua de la Conca, la Torre d’Amargós i Castellnou de Montsec
La caseria de la Clua de la Conca, o simplement la Clua (699 m i 7 h el 2005), és a l’esquerra del barranc de la Clua, afluent de la Noguera Ribagorçana, al NW del terme. L’església parroquial de Santa Maria depenia de la d’Alsamora; és romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular; les parets, ornamentades amb arcuacions i bandes llombardes, són sobrealçades.
No gaire lluny del nucli de la Clua hi ha el poble de la Torre d’Amargós (5 h), encimbellat sobre el barranc de la Clua. Madoz esmenta una torre mig derruïda i també la propera font de la Boixera. L’església parroquial de la Immaculada Concepció, sufragània de Sant Esteve, és un edifici d’origen romànic, amb portal adovellat.
El poble de Castellnou de Montsec (1.027 m i 21 h el 2005) es troba vora el serrat de Castellnou (1.074 m), sota el qual neix el barranc de la Clua, al N del terme. El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec. L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga. Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial. Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató. Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou. El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia 10 anys.
L’Alzina, Moror i Estorm
En la part de la serra del Sastret que vessa a la Noguera Pallaresa hi ha el poble de l’Alzina (958 m i 15 h el 2005), al NE del terme. La seva església parroquial, dedicada a la Santa Creu, era annexa a la de Moror; és romànica, bé que ha estat modificada.
Més a llevant, sota el Solà de Moror (1.057 m), hi ha el poble de Moror (846 m i 25 h el 2005), enfilat sobre un cingle. La seva parròquia de Sant Miquel és romànica, construïda entre els segles XI i XII; posteriorment ha estat força modificada. En depenien les esglésies de l’Alzina, Estorm i Beniure. Madoz explica que hi havia 2 torricons i restes d’un antic castell. Esmenta, a més, la masia de Moror i la de Morillo, d’aspecte fortificat. A migdia del poble, no gaire lluny del molí fariner del torrent del Bosc, hi ha vestigis de dues capelles romàniques, la de Sant Martí de les Tombetes i la de Sant Miquel.
A tramuntana de Moror, també sota el Solà de Moror, hi ha el poble d’Estorm (850 m i 13 h). Té l’església parroquial de Sant Salvador, que depenia de la de Moror, romànica, amb arcuacions i lesenes a l’absis. Sobre les cases es dreça, mig derruïda, una torre de fortificació semicircular, del segle XI. A tramuntana del poble, sota la Fita, se situa la capella romànica de Sant Salvador, amb un absis semicircular llis, del segle XII.
Més de 3 km aigua amunt de l’estret de Mont-rebei hi ha el Mas de Mont-rebei, amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser que depèn de la de Girbeta (Viacamp, Baixa Ribagorça). És un dels masos de l’antic llogaret de Mont-rebei, o Mont-rebeig, que tenia 3 cases el 1848, situades a la ribera de la Noguera Ribagorçana. Hom hi tenia censat un molí fariner i un de nocs.
La història
Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions. Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, jurisdicció que a la fi del segle XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida. El 1687 Gaspar de Portolà i Pont era baró de Castellnou de Montsec. La baronia de Castellnou fou reconeguda com a títol del regne el 1801. Els llocs de l’Alzina i Moror, almenys des del segle XIV, pertanyien al paborde de Mur. L’Alzina en fou alienada a la primeria del segle XVIII, quan la jurisdicció pertanyia a Jeroni Salelles, i ambdós llocs el 1831 eren del duc d’Híxar. La Clua de Montsec, almenys des del segle XIV i fins a l’extinció de l’Antic Règim, era possessió del monestir de Lavaix. Alsamora i Mont-rebei formaren part de la baronia d’Eroles. Alsamora, el 1381, era de Bremon d’Alsamora; a la primeria del segle XVIII era de Maria Barutell, i el 1831, del baró d’Eroles. A la primeria del XVII la Torre d’Amargós era de Francesc Cartiats i el 1831 d’Esteve i Roca.