L’edifici
L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X. Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal. La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant; la coberta de l’absis és de volta de canó. L’interior s’il·lumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest; la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant: a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que mostren una creu, un colom i una altra imatge borrosa que s’ha interpretat com un àngel molt esquemàtic o bé un element vegetal. Al mur de ponent s’alça un campanar de cadireta de dues obertures que corona la porta d’accés a l’interior, resolta amb un arc de mig punt adovellat. Els murs, llisos i mancats d’ornamentació, tenen un aparell format per petits blocs de pedra trencada col·locada de manera irregular, sense formar filades.
La història
Església d’origen preromànic coneguda fins al segle XVII amb el nom de Sant Esteve de Montner. Des de l’inici va estar vinculada a Sant Jaume de Frontanyà. El primer esment del lloc data del 905, però l’església no es menciona fins al segle X, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. El lloc de Montner, que fou centre d’una de les batllies de Frontanyà, va ser abandonat al segle XVI a causa de la pesta. Al segle XVIII, l’església consta com a sufragània de la parroquial de Frontanyà. L’edifici va ser restaurat el 1974 per la Diputació de Barcelona.