L’edifici
El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta. La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat. De fet, a la façana sud hi ha una portada petita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta.
L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt; són decorats exteriorment amb arcuacions cegues emmarcades per lesenes. A la façana sud hi ha una làpida romana, encastada sobre una de les finestres de doble esqueixada de l’absidiola refeta, dedicada a L. Parcius Partenius. A la façana nord destaquen les restes evidents de l’absidiola que fou destruïda i un mur força gruixut amb aparell del segle X o XI atalussat, potser corresponent a una edificació fortificada civil. Una mica cap a l’oest es pot veure una altra portada, tapiada amb aparell.
A la façana oest hi ha una finestra geminada, un campanar de paret de dos ulls i la portada principal, estructurada com un cos sobreposat i feta en un estil romànic tardà del segle XIII, per això el seu aparell contrasta amb el de la façana, que és del segle XII. Tot el cos de la portada és emmarcat per un fris escacat i una motllura cilíndrica que forma fines columnes de petits capitells, coronats per un ràfec també escacat. La porta, pròpiament, s’estructura mitjançant tres arcs de mig punt en degradació i les corresponents arquivoltes, la central de secció gairebé cilíndrica i les dels extrems de perfil motllurat. La línia de divisió entre els arcs i els brancals la constitueix una imposta seguida decorada amb ornamentació d’escacs. Les columnes més grans, corresponents a l’arc central, tenen fust estriat i capitells decorats amb motius vegetals i zoomòrfics. Les menors, a l’arc exterior, són de fust llis i petit capitell figurat.
La història
L’església s’esmenta per primer cop l’any 1072, com a parròquia, en la venda d’un alou feta per Berenguer Gislabert. Consta que Bernat Vall, clergue de Canovelles, i Jaume Cot, clergue de Sant Mamet de Corró d’Amunt, van fundar un benefici a l’altar de Sant Joan. El 1334, Bernat Vall en fundava un altre a l’altar de Santa Maria.
Al segle XIV hi hagué diverses visites pastorals que donen notícia de l’existència en aquesta església de diversos altars i retaules que s’hi anaren afegint i de les reformes que s’hi van practicar.
Hi ha constància que el rector de Canovelles tenia el privilegi de presentar el rector de Santa Maria de Belulla per a la seva acceptació; no se sap des de quan va gaudir d’aquest privilegi, però el va conservar fins al segle XVI.
L’església era adossada a altres construccions, com ara la masia anomenada actualment can Castells. Vers l’any 1500 s’hi va construir un pas de comunicació entre l’església i la masia, fet que va provocar que desaparegués l’absidiola nord. L’any 1678 Jeroni de Magarola, de can Castells, fou autoritzat a construir-hi una tribuna que donava a l’interior de l’església i que encara es conserva.
L’absidiola sud, de la qual es conservaven els fonaments, fou refeta l’any 1965 juntament amb el campanar.