És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (dins el pla d’Urgència Social) que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada (Construcciones Españolas SA) amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana (1958) que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953: passà de 166 h/ha (1953) a 1.000 h/ha (1970), densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona. És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda (de 40 m2 a 50 m2), alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges (mitjana de 3,8 h/habitatge), males construccions, que han sofert un ràpid procés de deterioració (humitats, esquerdes, etc.). Els equipaments urbans, relegats per l’empresa constructora, són deficitaris, malgrat que el sector públic, empès per les accions reivindicatives de la població, s’ha anat fent càrrec de la dotació dels principals serveis públics. Des de l’any 1983 hi arriba la línia V dels ferrocarrils metropolitans de Barcelona. És una de les ciutats dormitori de la regió industrial de Barcelona. És conegut, també, per la Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons o solament per la Ciutat Satèl·lit.