Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.
L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.