Sant Joan d’Alacant

L’església de Sant Joan d’Alacant

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’ horta d’Alacant , que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.

El riu de Montnegre (o Sec) és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments. La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello. L’única eminència és el Calvari, a l’W. Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu (molt lax), abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers. El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del Montnegre; els braçals i filloles del sistema serveixen ara per a repartir aigües de Regs de Llevant i d’altres procedències. Funciona encara una borsa d’aigua, els diumenges al matí, a la plaça del poble. Hi ha una certa activitat industrial (mobles). La tradició residencial, que data del s. XVIII, es manté amb més torres i xalets i un sanatori; hi ha 216 places hoteleres repartides en 3 establiments i 2 càmpings amb capacitat per a 900 persones (1987). El 1794 agrupava 1 050 focs (4 725 h), 150 dels quals pertanyien al llogaret de Benimagrell, actualment barri del cap del municipi. Entrà al s. XX amb 3326 h, però l’emigració l’afectà força el segon decenni i baixà el contingent a 2685 h; canviat el signe migratori, el 1940 atenyé 3 434 h i el 1960, 5 062 h. La població s’ha doblat entre el 1960 i el 1981, a causa de l’expansió turística. La vila (17 926 h agl [2006], santjoaners o santjoanencs ; 41 m alt.) té una caseria quadriculada sobre l’embrancament viari de l’antiga carretera de València a Alacant amb la de Xixona i la de Tangel. La primitiva església, esmentada des del 1338, depengué de Sant Nicolau d’Alacant; esdevingué parròquia, i l’actual edifici és del 1862. El lloc pertangué al terme general d’Alacant; se n'independitzà el 1593, però perdé de nou la municipalitat el 1619, que no recuperà fins al s. XIX.