Sant Joan de Sineu

Sant Joan de Sineu

© Fototeca.cat

Municipi del Pla de Mallorca.

Les margues vindobonianes hi dibuixen un paisatge ondulat, amb turons a la perifèria del terme: es Cugulutx (185 m alt.), al límit amb Porreres i Montuïri, Sant Onofre (255 m), limítrof amb Sineu, puig de Bonany (317 m), ja dins Petra. Els torrents es decanten, sense gaire decisió, cap a llevant, al S de Vilafranca de Bonany, el nucli de la qual voreja el terme de Sant Joan. El 1982 la terra útil ocupava 2875 ha (el 72% del terme) de les quals 2574 ha (el 89,5% de la terra útil) eren cultivades. Predominen els cultius dels cereals (1766 ha), d’alt rendiment, i els fruiters de secà (778 ha). La ramaderia comprèn 258 caps de bestiar boví, 185 d’oví, 386 de porquí i 132 d’aviram. La terra és explotada en el 62,1% pels seus propietaris, en el 8,9% en arrendament i en el 28,5% en parceria. El ferrocarril de Palma a Manacor escapça el N del terme, però la comunicació bàsica es fa per la carretera que, per Montuïri i Vilafranca de Bonany, enllaça ambdues ciutats. La població, ja elevada el 1860 (1 793 h), cresqué irregularment fins el 1920 (2 555 h), però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament, amb un parèntesi del 1940 al 1950 (2 321 h). La vila (1 836 h agl i 128 h diss [1981], santjoaners o santjoanencs ; 175 m alt.) fou bastida dalt d’un turó al NE del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. La població, d’origen islàmic, fou erigida en vila el 1300 per Jaume II de Mallorca. La primera església, existent ja el 1249, sufragània de la de Sineu, fou erigida en parròquia poc abans. Fou del capítol de la seu de Mallorca. El 1416 hom autoritzà el trasllat de l’església a l’indret actual; conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del s. XVIII i encara modernament, a partir del 1927. El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.