Situació i presentació
El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà. Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga (més tard, Guardiola de Berguedà), que prengué el nom del poble del mateix nom pertanyent fins llavors a l’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, el qual comprenia també els pobles de Sant Climent de la Torre de Foix i Sant Llorenç prop Bagà i tenia com a cap de municipi el poble de Sant Julià de Cerdanyola. Els primers documents escrits on figura el nom de Cerdanyola es remunten al 839, en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell. El terme actual de Sant Julià de Cerdanyola confronta a llevant amb el de la Pobla de Lillet; al N i a ponent, amb Guardiola de Berguedà i, al S amb la Nou de Berguedà i amb Castell de l’Areny.
El terme comprèn els contraforts septentrionals de la serra de Catllaràs i pertany a la conca del Llobregat, riu al qual desguassen els petits cursos fluvials que travessen el terme, tot formant-hi petites valls. El mateix Llobregat fa al NW de límit entre Guardiola de Berguedà i Sant Julià. El sector central del terme és constituït per la vall de la riera de Cerdanyola, que rep el nom de torrent de la Font del Castell a la capçalera. El barranc de l’Aballol (que marca en gran part el límit ponentí amb el terme de Guardiola) o el torrent del Greixot són altres cursos fluvials del terme. Aquest és força accidentat i les altituds superen sovint els 1.000 m. Els cingles de Banyadors (1.413 m al cap de Banyadors), la Coma Verda i la Solana de Cortielles formen els límits septentrionals i llevantins i separen el terme de la vall de Lillet. Els cims d’Aballol (1.420 m), al S, i la serra de Catllaràs, al SE (1.649 m, el punt més alt del terme), separen Sant Julià de Cerdanyola de la Nou de Berguedà i de Castell de l’Areny.
El municipi té com a únic nucli de població agrupada el poble de Sant Julià de Cerdanyola, tot i que el poblament disseminat és força important. L’accés al cap municipal es fa per una carretera que parteix de la B-402, que uneix Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet. L’Eix del Llobregat resta a ponent del terme tot i que en un petit sector fa de límit amb el municipi de Guardiola.
La població i l’economia
La població de Sant Julià de Cerdanyola (cerdanyolencs) mai no ha estat gaire nombrosa. Les primeres dades són les del fogatjament del 1370, en què Sant Julià apareix amb 14 focs. Gairebé un segle més tard s’havia accentuat el decreixement, perquè el 1553 només tenia 6 focs. El veritable increment de la població només es produí al segle XIX, ja que al XVII no s’arriben a superar els 100 h (68 el 1718 i 48 el 1787). En canvi, a mitjan segle XIX sembla que, gràcies a l’activitat minera, la població havia crescut força; el cens del 1857 (que inclou Sant Llorenç prop Bagà i la Torre de Foix, avui despoblats i pertanyents al terme de Guardiola) dona un total de 612 h. La segona meitat del XIX, en canvi, la població minvà (451 h el 1877 i 392 el 1900). Durant les primeres dècades del segle XX, moment en què ja era unit a Guardiola de Berguedà, sembla que s’inicià una lleugera recuperació, promoguda per la represa de l’activitat minera (el 1960, comptades totes les entitats de població de l’antic municipi de Guardiola de Berguedà, s’enregistraven 1.936 h), però l’emigració de la dècada dels seixanta i setanta, unida a l’afebliment de la mineria, feren que la població tornés a baixar a límits inferiors als del segle XIX. Els darrers censos del segle XX mostren que la població de Sant Julià aconseguí de mantenir-se estable: 229 h el 1981, 233 h el 1986 i 217 h el 1996. Amb el canvi de segle tingué lloc un lleuger creixement demogràfic. Així, el 2001, hi havia 236 h i el 2005 s’arribà a 258 h.
L’agricultura és poc important al municipi, a causa principalment de l’accidentalitat del terreny, encara que hi ha horts per a l’autoconsum. La ramaderia tampoc no és gaire important i es limita a algun ramat de bens i a alguns caps de boví. L’activitat tradicional del municipi havia estat l’extracció de carbó, però el tancament de les mines al principi dels anys noranta va comportar la jubilació anticipada per als més grans i el pas dels més joves al sector secundari, principalment, i terciari en els municipis veïns. Les activitats industrials del municipi són poc importants. L’ensenyament queda cobert fins a la primària. Cal esmentar també el paper de Sant Julià de Cerdanyola com a centre d’estiueig, ja que des de la dècada de 1980 hi han proliferat les cases de segona residència, tant de nova construcció com rehabilitades.
El poble de Sant Julià de Cerdanyola
Aspecte del campanar de l’església de Sant Julià de Cerdanyola
© CIC-Moià
El nucli antic del poble és format per cases agrupades en carrers irregulars. Totes les construccions són de pedra vista, típica de l’Alt Berguedà. Al centre del poble hi ha una plaça irregular on destaca l’església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta parròquia, possiblement fou un antic monestir de degué tenir una comunitat clerical vers el 984, però que havent decaigut fou sotmesa al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Aquest monestir feu consagrar una nova església l’any 1105 per Ot, bisbe d’Urgell. Al segle XVIII fou objecte d’una transformació radical, que l’ha convertida en un edifici de transició entre el barroc i el neoclassicisme. Al poble, que actualment és un lloc de turisme i estiueig important, s’hi han construït noves cases i xalets que no desfiguren el nucli antic. Poc abans d’arribar a Cerdanyola, al peu de la carretera, hi ha la capella neoclàssica de Santa Maria de les Esposes, bastida l’any 1858. Cal destacar també les fonts del Castell, de Sant Antoni, Fontanals i de la Pomera.
El poble conserva una de les festes més antigues de la comarca, la Fia Faia. El dia 24 de desembre, a les 6 de la tarda, nens, joves i grans surten a la plaça de l’església amb torxes de la Fia Faia, fan una rotllana i cremen les torxes mentre repeteixen: “Fia Faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia”. Durant la primera quinzena de maig se celebra la festa de la truita. Altres festes i actes que cal destacar són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu de les Esposes, el 15 d’agost; l’Onze de Setembre, diada en què es col·loca la senyera al cim de la muntanya del Forcat, i la festa major, que s’escau el segon dissabte d’agost.