L’edifici
És un edifici que arquitectònicament mostra una gran puresa de línies, tot i que ha sofert modificacions. L’obra romànica consta d’una nau, reforçada amb un arc toral i amb la coberta sobrealçada, coronada per un absis recuperat durant les obres de restauració —ja que havia quedat amagat per la construcció d’una sagristia—, el qual s’obre amb un arc preabsidal. L’interior rep la llum per diverses finestres, algunes de les quals són d’arc de mig punt i de doble esqueixada. La del frontis, a ponent, és d’estructura geminada, amb una columna cilíndrica que aguanta, des del collarí rectangular, el capitell que suporta la unió dels arcs de mig punt adovellats. Sobre la finestra s’alça un campanar de cadireta amb dos ulls. L’escala exterior que hi puja és obra posterior. Els paraments s’han fet amb carreus tallats a cop de maceta i disposats en filades força regulars, amb les característiques habituals de l’arquitectura del segle XI i del començament del XII.
La història
En la relació de parròquies de l’acta de consagració apòcrifa de la Seu d’Urgell s’esmenta la de Joval. Apareix també a l’acta de consagració de Sant Esteve d’Olius, del 1079, i a la de Santa Maria de Solsona, l’any 1163. L’any 1314, el terme pertanyia al vescomtat de Cardona. L’església va ser la parroquial de l’indret fins el 1962, any en què es va construir un nou temple. L’edifici va ser restaurat entre el 1988 i el 1992