La conca es desenrotlla en sentit E-W i comprèn dues parts clarament diferenciades: la sèrie consecutiva dels cinc Grans Llacs (Superior, Huron, Michigan, Erie i Ontario), dels quals el riu és l’emissari, i la vall fluvial mateixa, des de la sortida del llac Ontario fins a la desembocadura al golf de Sant Llorenç, més avall de Quebec. El riu és, en general, poc encaixat, excepte en el curs inferior, i és dividit en diversos braços per diverses illes rocalloses. L’estuari té 570 km de llargada i una amplada que va des de 25 km a la confluència amb el Saguenay fins a 110 km entre la Gaspésie i la Côte-Nord. El cabal mitjà és de 5.500 m3/s al Niàgara, 8.500 a Mont-real i 10.200 a Quebec. Es glaça des de mitjan novembre fins a entrat l’abril. La navegació, practicada primer a l’estuari, ho és avui fins a Quebec i Montreal. En el període 1954-59 fou construïda la via marítima del Sant Llorenç, de 305 km, que permet de salvar els 69 m de desnivell entre Mont-real i el llac Ontario. El tràfic es compon principalment de mineral de ferro transportat aigües amunt, ultra de productes siderúrgics, petroli refinat a Mont-real i destinat a Ontario; aigües avall, blat, sègol, i civada canadencs, i també blat de moro i soia del Midwest cap als ports de transbordament de Mont-real, Baie-Comeau, Trois-Rivières i Quebec.