Sant Llorenç de Cerdans

Saint-Laurent-de-Cerdans (fr)

Sant Llorenç de Cerdans

© Fototeca.cat

Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).

Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell. El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell (1194 m) i de la serra de la Garsa (1212 m) la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony. Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers. L’agricultura és poc important: 11 ha dedicades a arbres fruiters (pomeres sobretot i 1 ha de pereres), 3 ha a la vinya i 4 ha al conjunt d’hortalisses. 1062 ha són destinades a pastures i farratge, fet que coincideix amb la importància tradicional de la ramaderia: hi ha 1564 caps de bestiar oví, 113 de cabrum i 90 de boví. La principal activitat econòmica és, però, la indústria. Era tradicional la metal·lúrgia del ferro, la fabricació d’espardenyes i la indústria tèxtil; la primera desaparegué al s XIX, la segona ha originat una notable indústria del calçat de cànem (en part organitzada en forma cooperativa), la tercera ha substituït la llana pel cotó, el jute i el sisal, necessaris a la fabricació d’espardenyes. Hi ha també una serreria; hi ha fabricació de dogues de bota. La funció de lloc de residència i estiueig s’ha incrementat, tant a la vila (1 hotel, restaurants, 1 càmping) com en masos arranjats, esparsos pel terme. La vila (1 407 h agl [1982], llorencins o santllorencins; 680 m alt) és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç, sota el Montcapell; el nucli vell, al voltant de l’església parroquial (Sant Llorenç), el sector més nou, al llarg de la carretera. El lloc és esmentat el 1011 com a possessió de l’abadia d’Arles (domini que es mantingué fins al s XVIII); l’església fou consagrada el 1142 com a sufragània de la parròquia de Costoja; fou construïda de nou en 1838-84. Al N de la vila hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Sort. Dins el terme hi ha el veïnat i castell deCremadells i els veïnats delPuigsec, lesCasotes, laQuera, laFarga d’En Bosc i laFarga del Mig. L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot amb motiu de la prohibició, per part de la Convenció, de la processó de dijous sant; hi hagué una cruel repressió i els veïns demanaren auxili al general Ricardos, aleshores capità general de Catalunya, fet que originà la Guerra Gran.