La vinya és el conreu predominant; ocupa 615 ha (en regressió la destinada a vins corrents), 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Hi ha 334 ha d’arbres fruiters (316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers) i 170 ha d’hortalisses, en progressió (44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert). Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany. Hi ha una important cooperativa vinícola i una destil·leria.
La vila (4.451 h agl [1982], llorençans; 4 m alt) és situada al mig de la plana, 1 km al N de l’Aglí.
La jurisdicció, que pertanyia als Santllorenç (senyors del desaparegut castell de Sant Llorenç), fou cedida al rei Pere I de Catalunya-Aragó, el qual concedí el 1213 una carta de franqueses molt semblant a la de Salses, confirmada per Jaume I el 1243. Fins al tercer decenni del segle XX el terme arribava a la mar, on hi havia el Port de Sant Llorenç, dit també del Barcarès, que s’independitzà administrativament.