Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç (882), que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles. Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny (1067), perquè hi fundés un priorat benedictí. Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere (1125), que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt. Des del 1161 consta que la nova comunitat seguia la regla de sant Agustí, que sembla que hi fou introduïda per mediació del monestir de l’Estany. La comunitat tenia el prior, cinc canonges i un prevere secular. Començà a decaure al s XIV, i sobretot al següent, amb els priors comendataris. Per bé que sense comunitat des del 1460, continuà amb priors seculars fins el 1760, que els seus béns foren donats per a dotació del nou seminari conciliar de Vic. L’església perdé la volta en els terratrèmols del 1425, i fou refeta i consolidada entre el 1566 i el 1579. El casal prioral, transformat els darrers segles en masia, i l’església prioral han estat restaurats i revalorats aquests darrers anys per un particular de Vic.
Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat