Situació i presentació
El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa (Anoia). És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat. Les cotes més altes (283 m) corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. El terme és drenat per diverses rieres, la més important de les quals és la riera de Ca N’Esteve o la Rierassa, eix hidrogràfic del terme, que aboca a l’Anoia ja en terme de Gelida.
El municipi, a més del poble de Sant Llorenç d’Hortons, que és on resideix l’ajuntament, comprèn els agregats de la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Sant Joan Samora, la caseria del Torrent Fondo i alguna urbanització (Can Bargalló i el Grandet). Les dues principals vies de comunicació són: primer, la carretera local de Gelida a Monistrol d’Anoia, que enllaça la comarcal de Vilafranca a Martorell amb la carretera local de Sant Sadurní d’Anoia a Piera, que passa pel poble de Sant Llorenç d’Hortons; l’altra carretera és la de Martorell a Capellades, que voreja el límit nord-oriental del terme amb Sant Esteve Sesrovires. Dins el terme de Masquefa hi una estació del ferrocarril.
La població i l’economia
La població (llorencins, santllorencins o hortonencs) de Sant Llorenç d’Hortons era, el 1860, de 1.111 h. Després d’una lleugera minva al tombant de segle, el 1920 s’assolí el màxim demogràfic de 1.176 h. D’aleshores ençà, però, la tendència ha estat regressiva fins els anys vuitanta. El 1950 hi havia 1.072 h, el 1970 n’hi havia 974, i el 1981, 953. El 1991 la població havia augmentat i arribava a 1.085 h. El 2005 seguia creixent, ja que hi havia censats 2.022 h.
El municipi conrea la meitat de la seva superfície i gairebé en la seva totalitat es fa en règim de secà. El conreu principal és la vinya, seguit dels cereals, els fruiters, les oliveres i les patates. Pel que fa a les activitats ramaderes, ha assolit força importància el bestiar oví. També hi ha granges avícoles i porcines. Igualment, és representativa al municipi la cria de vedells per al consum. Hi ha algunes petites indústries (obtenció de metalls no fèrrics, fabricació de plàstics, gèneres de punt, vi i xampany). Té importància la funció d’estiueig i de segona residència. Cal esmentar les urbanitzacions del Grandet i Can Bargalló.
El poble de Sant Llorenç d’Hortons
El poble de Sant Llorenç d’Hortons és situat a 196 m d’altitud, aproximadament al centre del terme municipal, a la dreta de la Rierassa. El 2005 tenia 1428 h. L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç i fou bastida al segle XIX sobre una església anterior. En les diverses dependències de la rectoria, un gran casal que li és adossat, hom pot veure restes de l’església romànica primitiva: part del mur de migdia, on hi ha una finestra de doble esqueixada, i la porta romànica, de la qual es conserva la meitat, amb una arquivolta repicada, una imposta i dovelles, i el mur de ponent en tota la seva llargada i alçada, sobre el qual hi ha vestigis del petit campanar de paret.
La Societat Cultural Hortonenca promou diverses activitats de caràcter cultural. El poble disposa també d’una biblioteca. Celebra la seva festa major el 10 d’agost, i el 20 de gener es fa la festa de Sant Sebastià.
Altres indrets del terme
El poble de Sant Joan Samora és situat a llevant del cap de municipi. En el fogatjament del 1553 hi havia només 8 focs i l’any 2005 tenia 155 h empadronats. Del terme municipal, és el lloc documentat de més antic. El 1080 l’abat de Sant Cugat encomanà l’església de S. Iohannis de Mora al clergue Ramon Sunifred. Aquesta església de Sant Joan Samora és romànica. Té una sola nau, amb una capella posterior afegida a septentrió, capçada per un absis semicircular. La porta, amb arquivolta i impostes, és a migdia. Al mur de ponent hi ha rengles d’aparell d’espiga. S’hi accedeix per un trencall al quilòmetre 21 de la carretera de Martorell a Capellades. El poble celebra la seva festa major el darrer final de setmana d’agost.
A l’extrem més septentrional del terme, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, hi ha el poble de la Beguda Alta, amb 175 h el 2005. Situat a 282 m d’altitud, s’estén també pels termes de Masquefa i Sant Esteve Sesrovires. L’església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. Entre els seus edificis es destaca la senyorial masia de Can Bac, amb un interessant conjunt de cellers i caves.
El poble de la Beguda Baixa, amb 22 h el 2005, també és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. Tres nuclis de població que destaquen pel nombre d’habitants són la caseria del Torrent Fondo, amb 47 h el 2005, i les urbanitzacions del Grandet, amb 153 h el 2005, i Can Bargalló, amb 35 h el 2005.
La història
El lloc formà part de la baronia de Gelida, jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida, que des de la fi del segle X pertangué als Cervelló, els quals el 1297 la vengueren al rei i d’aquest passà a diverses altres mans. El manual de Pràctica, forma y stil..., del 1632, esmenta que els llocs de Sant Llorenç d’Hortons i de Gelida eren possessió per indivís del vescomte de Jóc i de Blanca Despalau. Encara el 1787 Gelida i Sant Llorenç d’Hortons tenien un sol batlle, si bé a cada poble hi havia parròquia i rector. Entre els masos que s’esmenten d’antic, es destaca el “manso de Laurencio”, documentat en el testament de Pere de Gelida del 1197. En el fogatjament del 1553, al poble de Sant Llorenç d’Hortons hi havia 19 focs i s’hi esmenten els masos de Martí, Salines, Escarit, Tres Trulls i la Riera. Des del 1937, i fins a la fi de la guerra civil, canvià el seu nom pel de Llorenç d’Hortons.