Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet (que constitueixen el límit septentrional del terme), i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases (2 711 m alt), límit meridional. El sector muntanyós és boscat. A la plana hom conrea cereals (16 ha, de sègol, civada, ordi i blat), 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge; la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet. Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal. El poble (108 h agl [1982], santperencs; 1 571 m alt) és aturonat, dominat per l’església parroquial (Sant Pere), d’origen romànic, que fou ampliada als s. XVII i XVIII, alhora que hom hi col·locà el retaule barroc de l’altar major. El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia, a més, els llocs de Sant Pere de Riufred (despoblat del municipi, a l’indret del nucli de Sant Pere), Planès i el Vilar d’Ovança; també en depengueren, fins el 1710, les noves poblacions de la Cabanassa i de Montlluís i l’hospital de la Perxa.