L’edifici
És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta. Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat. La resta de finestrals han estat retocats o obturats. Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès.
La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és considerada un dels portals més notables de la Vall. Es creu que la portada va tenir dues fases constructives, una a la segona meitat o al final del segle XII i l’altra a la primera meitat del segle XIII. S’adossa a l’obra primitiva mitjançant un parament avançat, i consta de tres arcs de mig punt, adovellats, a l’intradós dels quals hi ha dues arquivoltes llises de secció circular. L’arc exterior és extradossat per un altre, a manera d’arquivolta, i decorat amb un escacat. Aquest conjunt d’arcs i arquivoltes descansa sobre dues impostes esculturades, les exteriors més llargues i amples que les interiors. Aguanten les impostes dues columnes a cada banda que acaben en capitells i bases també esculturats. A la llinda del portal es repeteix l’escacat, amb unes caselles força grans. Centra el timpà un Crist clavat amb quatre claus a una creu de braços molt amples. La figura de Crist, desproporcionada, manté una posició hieràtica, amb el rostre serè. Les cames ultrapassen el timpà i centren la llinda, trencant l’escacat. Damunt del portal es desplega un fris, potser afegit després de realitzar la portada. L’integren tres grans blocs esculturats amb un cisellat molt precís i més ben acabat que la resta d’escultures del portal. El plafó central s’ha decorat amb un crismó flanquejat per dues rosetes o estrelles inscrites dins un cercle. En cada bloc lateral hi ha, inscrita també dins un cercle, una creu grega potençada amb mànec.
Porta d’entrada de l’església de Sant Pere d’Escunyau
© Fototeca.cat
Per sobre dels plafons sobresurten dos caparrons humans i hi podem veure els vestigis de l’embigat de fusta de l’antic porxo. La porta, de fusta, s’ha embellit amb motius geomètrics; el forrellat, decorat amb incisions, sembla força antic, encara que no se’n pot precisar la datació. Interiorment, el portal també sobresurt respecte dels murs de la nau, i acaba en un arc de mig punt adovellat. Si parem atenció a la base del muntant dret, apreciarem la figura d’un lleó ajagut i un petit caparró que sobresurt a l’extrem esquerre de la part frontal.
A l’interior de l’església es conserva una magnífica pica baptismal, feta amb marbre i de grans proporcions, datada del final del segle XII o l’inici del segle XIII. El cos té quatre compartiments esculturats amb elements figuratius i simbòlics inscrits dins tres cercles i un rectangle: hi veiem un crismó, una figura humana vestida amb una túnica i amb els braços alçats, l’Agnus Dei amb un bordó acabat en una creu patent, i una altra figura humana semblant a l’anterior. A partir d’aquests quatre compartiments la pica es divideix en dos nivells horitzontals decorats, el superior amb motius vegetals, i l’inferior amb elements geomètrics amb una flor de lis. També s’hi conserva una pica beneitera, decorada amb un soguejat a la part inferior i amb un motiu vegetal a la resta de vas, probablement realitzada al segle XIII. Cal esmentar, finalment, un crucifix tallat sobre fusta i policromat que, procedent de l’església, es guarda en una casa particular del poble. És una imatge tardana, del segle XIII, que s’ha restaurat. Es tracta d’un Crist no sofrent i coronat, d’ulls grossos, boca petita i barba que presenta tres cargols a cada banda, característica que es considera originària del taller d’Urgell. L’anvers de la creu mostra una decoració floral feta amb relleus de pasta, mentre que el dors és policromat, amb un Agnus Dei al centre i els símbols dels evangelistes als extrems. La decoració pictòrica d’aquest crucifix es considera una de les més interessants de la pintura romànica catalana sobre taula.
La història
L’església de Sant Pèir de Cunhalibus s’esmenta a la documentació amb el seu titular l’any 1336, però té un origen molt més antic. El 1289 es menciona ja el seu rector o capellà.