L’edifici
És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est. En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta. En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats. Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera. Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre. Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus. La porta s’obre a la façana sud; de les dues arquivoltes que té, una presenta decoració geomètrica amb petits triangles.
Sobre els murs preromànics del costat sud de la nau i damunt la porta d’entrada es conserven restes de pintures. Representen personatges nimbats, segurament orants, que vesteixen túnica. S’han distribuït formant una sanefa i apareixen emmarcats, cadascun d’ells, per un arc pintat, amb columnes i capitells, envoltat per elements vegetals. S’han representat frontalment, però els ulls adrecen la mirada en direcció al punt que assenyalen les mans: probablement era la zona de l’absis, que també devia tenir ornamentació pictòrica.
La història
S’esmenta per primer cop el 923 a l’acta de consagració de l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, de la qual va ser sufragània. Alguns investigadors sostenen que va ser edificada pel primer propietari del mas Ferrer. Durant els segles XI i XII, en aquestes terres tenien alous el monestir de Sant Marçal del Montseny, i delmes i primícies el monestir de Sant Salvador de Breda. Entre els anys 1983 i 1985 fou restaurada i s’hi van descobrir pintures preromàniques dels segles IX i X. Això permet constatar que es tracta d’una edificació preromànica que va ser modificada vers els segles XII-XIII.