Sant Petersburg

Peterburg (ant.)
Petrograd (ant.)
Leningrad (ant.)

L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món

© Corel Professional Photos

Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.

Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia. Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia (1712-1918), cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia (1750: 90.000 h; 1853: 500.000 h; 1926: 1.690.065 h; 1939: 3.191.304 h). La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental. Té nombrosos centres d’ensenyament superior, i universitat, fundada el 1918. En el transport de mercaderies, ocupa el primer lloc el ferrocarril, seguit del transport fluvial i marítim. L’entrada de mercaderies, en pes, és tres vegades superior a la sortida. De Sant Petersburg surten dotze línies de ferrocarril. El 1955 hi fou construït el metropolità.

Fundada amb el nom de Peterburg per Pere I després de la victòria contra els suecs (1703), fou ben aviat centre de comunicació entre l’Orient i l’Occident i es convertí en una gran vila industrial i comercial. Centre cultural i artístic, on es formaren els escriptors russos més importants, Peterburg es convertí, al segle XIX, en el centre del moviment revolucionari democràtic i s’hi multiplicaren les societats secretes. Allí s’iniciaren els aixecaments del 1905 i del 1917. Capital de Rússia del 1712 al 1918, li fou russificat el nom original en Petrograd (1914), i en 1924-91 rebé el nom de Leningrad, en honor del dirigent de la Revolució Russa. El 1991 recuperà el nom original. Durant la Segona Guerra Mundial fou decretat el seu blocatge, fet que produí la destrucció de la ciutat i la mort de la majoria dels seus habitants. Després de la guerra es refeu, i mantingué el rang de segona ciutat de l’URSS i, des del 1991, de Rússia.

És seu metropolitana ortodoxa, dependent del patriarcat de Moscou. Té nombrosos edificis importants: la fortalesa Petropavlovskaja (inici del segle XVIII) i les catedrals de Sant Isaac i de Kazan’ (ara museu), ambdues de la primera meitat del segle XIX. El famós Palau d’Hivern (1754-62) fou construït segons plànols de l’arquitecte italià Bartolomeo Rastrelli, del qual són també els palaus Stroganov i Aničkov i la residència d’estiu dels tsars, prop de la ciutat (Petrodvorec). La ciutat té, també, un dels museus més importants del món, L’Ermitage.