La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona. Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països. A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083. El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un priorat, que no es pogué realitzar fins després del 1111. El 1086 fou nomenat bisbe de Barcelona el canonge de Sant Ruf Bertran, que creà un priorat aSant Adrià de Besòs a partir del 1092, i el 1087 l’abat Arbert de Sant Ruf assistí a Vic a l’intent de reforma de la canònica catedralícia. A partir d’aquest moment hi ha una doble influència de Sant Ruf, una a través de la seva regla augustiniana i els seus missal i costumaris, que s’estengué a la majoria de noves canòniques fundades al país (l’Estany, Sant Joan de les Abadesses, Cardona, Tortosa, etc) i adoptaren també algunes catedrals (Urgell i Tortosa), i una altra a través dels priorats que tingueren a Catalunya. El de Sant Adrià es traslladà el 1112 a Santa Maria de Terrassa, el 1149 el bisbe de Barcelona els donà l’església del castell de Marmellar, on no sembla que s’arribés a concretar la fundació, i el 1152 el comte Ramon Berenguer IV els cedí l’església de Sant Ruf de Lleida, on fundaren un priorat. També obtingué el monestir de Sant Ruf algunes esglésies del Rosselló, en especial la de Sant Pere de Castellnou, que dins el s XII es convertí en priorat, unit directament a la casa mare d’Avinyó. El 1206 les possessions catalanes de Sant Ruf se centraven en tres priorats: el principal de Santa Maria de Terrassa, del qual depenien les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel, Sant Julià i Santa Eulàlia; el de Santa Maria de Besalú, amb les esglésies de Sant Vicenç, Santa Maria la Nova, Sant Martí de Capellada o de Juvinyà, Sares, Segueró, Balbs, Sant Corneli, Sant Silvestre, Sant Quintí i Ribelles; i el de Sant Ruf de Lleida.