El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s. XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral. Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601. L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del s. XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).