Fou edificat a la fi del s. X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta. El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca. El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No tenia ja comunitat a mitjan s. XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir. L’església de Sant Sebastià fou entre els s. XIV i XVI sufragània de Maçaners. Continuà en poder dels monjos de Sant Llorenç fins el 1836. Després l’indret es convertí en masia, que fou habitada fins el 1910, i fou destruïda la seva església rodona, excavada modernament (1971-76). En les excavacions ha estat descoberta l’antiga estructura de l’església i monestir, una de les rotondes més antigues del país.