L’edifici
Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions. Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia. Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica. El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que comunica amb l’interior del temple, hi ha un bloc rectangular reaprofitat, encastat a la paret, decorat amb tres cercles contigus que inscriuen un crismó, una creu grega patent i una roseta o estrella. A la part superior del bloc hi ha dues flors de lis, i a la zona inferior, dos caparrons emmarcats per dos arquets esglaonats. Es tracta probablement del frontal d’un sepulcre, amb influències dels models d’època paleocristiana, que podria datar del segle XII. A la rectoria de Viella es guarda una interessant lipsanoteca de pedra procedent de l’església, amb una curiosa forma de gerro i decorada a base d’incisions de dobles cercles concèntrics. Així mateix, al Museu de Viella es conserva la imatge d’una majestat nua i coronada, tallada sobre fusta i amb policromia moderna.
La història
El lloc és documentat des del 1278 amb els noms de Casarihl i Casarillo. L’església s’esmenta el 1313, quan tenia vint caps de casa que van jurar fidelitat al rei Jaume II.