L’edifici
L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada. Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes. A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple. També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus. Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els anys 1955-1958. L’absis és fet amb carreus ben tallats i disposats en filades regulars. Exteriorment, l’ornen arcuacions cegues i bandes llombardes, amb què segueix l’estil romànic llombard. Hi ha tres finestres esqueixades, de les quals la central és decorada per un arc de mig punt de puntes de diamant i dos gravats geomètrics en una de les dovelles.
La història
L’església apareix esmentada per primer cop el 1083, però fins el 1098 el papa Urbà II no en confirmà la dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès. Un any més tard, segons la notícia d’un abaciologi de Sant Cugat, va ser consagrada per Berenguer, bisbe de Barcelona i abat del monestir. L’època d’esplendor d’aquesta església fou al segle XIV, quan Galceran i Ponç de Gualba van ser nomenats bisbes de Barcelona. Al segle XV s’hi feren grans reformes, com la construcció de les capelles laterals i el campanar de torre. Ja en època moderna l’església es va continuar eixamplant. Durant la guerra de la Independència es va cremar juntament amb gairebé tots els documents parroquials.