L’edifici
L’església, que originàriament era d’una sola nau amb absis semicircular, actualment, a causa de les successives reformes, té tres naus. La nau central és capçada per un absis semicircular, la del nord, pel campanar i la del sud per la sagristia. Al lloc que ocupa la nau meridional hi havia hagut un porxo, situat davant de l’antiga entrada a l’església, que va ser tapiat, però del qual encara queden restes ben visibles.
L’absis no té ornamentació, però presenta, ben centrada, una finestra de doble esqueixada amb dues espitlleres a banda i banda. L’esvelt campanar de torre, de planta quadrada, té una coberta piramidal de quatre vessants i quatre pisos. El primer, coronat per un fris de dents de serra, té arcuacions cegues i, a més, a la façana de l’est, una espitllera. Els altres tres pisos també tenen un fris de dents de serra i quatre arcuacions cegues a cada costat, però mentre que al segon pis aquestes emmarquen una finestra de mig punt, als dos últims pisos hi ha finestres geminades. A la base del campanar, al costat est, s’observa una mena de banqueta que, segons els experts, podria ser una resta de la capçalera de l’església preromànica al voltant de la qual s’estenia la necròpolis que ha estat localitzada sota la construcció romànica. La porta d’entrada és allindada i està situada al costat oest, que és coronat per un comunidor que va ser construït aprofitant les restes d’un campanaret de cadireta.
A l’interior veurem les tres naus que es comuniquen mitjançant dues arcuacions de dos arcs de mig punt recolzats sobre pilars de planta quadrada. La nau central, la més antiga, és coberta per una volta de canó feta amb pedres disposades a plec de llibre, mentre que les naus laterals són cobertes per voltes d’aresta, i l’absis, per una volta de quart d’esfera. Al costat, a l’àrea del presbiteri, hi ha dos arcs de mig punt: un porta al campanar, i l’altre va servir per a posar-hi un altar secundari.
La història
L’església, documentada el 938, era situada dins del terme del castell de Torelló. Des d’un principi va tenir funcions parroquials i també era coneguda amb el nom de Sant Vicenç de Cervià. L’edifici primitiu va ser reconstruït al segle XI i al final d’aquest mateix segle es va aixecar el campanar. Al segle XII l’absis va ser substituït per un de més gran i es va construir una absidiola al costat sud, al mateix costat on es va fer un atri durant el segle XIII. Sembla que les transformacions que es van fer a l’edifici van ser provocades per l’aparició al costat de l’església d’un poblat petit que probablement va desaparèixer durant els segles XIV i XV. Al segle XVII es va eixamplar l’edifici, cosa que va comportar la construcció d’una porta nova al costat oest i l’aprofitament de l’atri per a fer una nau lateral. L’any 1973 la Diputació de Barcelona va restaurar l’edifici i va aprofitar per a fer-hi excavacions arqueològiques que van ajudar a aclarir les diferents fases constructives de l’església que era assentada sobre una necròpolis dels segles IX i X.