Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia. Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc (convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses), l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excel·lència. Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa. El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i arribà a 72 el 1650. Sobrevisqué a les exclaustracions i a la desamortització del s XIX, i el 1837 se li uní el convent d’Olivar, traslladat el 1549 del Puig d’Inca a la ciutat de Mallorca. Continua avui dia amb una notable comunitat.