És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura; li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m), que constitueix la seva característica més destacada. La imatge de la Mare de Déu (segle XIII) que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra. A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta. En pujar al poder, els nazis requisaren les pintures, que després de la Segona Guerra Mundial passaren a formar part del fons artístic dels museus de Berlín Occidental. Restaurades a partir del 1989, el govern andorrà les adquirí al govern alemany, i l’any 2007 retornaren a Andorra.
El 1916 l’industrial nord-americà Frederick Fiske Warren hi adquirí uns terrenys on fundà Sant Jordi, un enclavament per a posar en pràctica el seu experiment utòpic georgista. Hi feu construir l’anomenada Casa dels Russos, projectada per Cèsar Martinell en un estil que combina romànic i modernisme, dita així per Nicolai Popov, l’assistent rus exiliat de Warren, que hi residí. L’experiment fracassà al cap de pocs anys. L’edifici, degradat i posteriorment rehabilitat, fou catalogat el 2004 com a bé immoble del patrimoni cultural d’Andorra.