Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca. Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca. Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095; al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis. La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca. Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble.