El terreny és planer, amb alguns turons (puig Seguí, 320 m alt., al sector ponentí del terme), on apareix la base miocènica des Pla. El límit amb el municipi de Palma (al S) és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia. El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà. L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha (el 86% del terme), de les quals 1 163 ha (el 65%) eren conreades. Predominen els conreus herbacis (732 ha), de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers (371 ha). La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta d’uns 40 caps de bestiar boví, uns 100 d’oví, uns 180 de porcí i uns 60 d’aviram. El 68% de la terra és explotat pels propietaris, el 24,6% en règim d’arrendament i el 7,4% en el de parceria. En 1831-42 s’independitzà del municipi de Santa Maria del Camí i la població anà augmentant (1 291 h el 1860) fins a un màxim el 1900 de 1 537 h. La tendència descendent, forta des del 1910, només es deturà en els decennis 1920-30 i 1960-70. L’any 1986 tenia 915 h. La vila (769 h agl [1991]; 165 m alt.) sorgí entre es Puget, avui edificat, i el puig de ses Coves (W), estrep del puig Seguí. Comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves. L’església parroquial fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins el 1913 (el 1670 havia estat erigida en vicaria in capite ); l’edifici, bastit sobre un d’anterior, és obra de la fi del s. XVII, ampliat al s. XIX. El lloc (antiga alqueria islàmica dita Benitaharí ) prengué el nom de Bernat de Santaeugènia, senyor també de Santa Maria del Camí.
Santa Eugènia de Mallorca
© Fototeca.cat