Comprèn tres sectors: el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana (puig de son Agulla, 503 m alt.) i culmina al puig de na Marit (666 m) i a la mola de Lluc. Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra (anomenat en el seu primer tram torrent des Freu ), afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma. El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya. Ací els materials són més recents (quaternaris i fragments de miocènics) i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la població. El tercer sector, el més extens i més poblat, és la plana que enllaça amb el Pla de Mallorca pròpiament dit. Els conreus tradicionals eren dominats pel secà, principalment ametllers seguits de cereals, figueres i fruiters (albercoquers) i la vinya, juntament amb una reduïda extensió d’hortalisses (pebroteres). Els primers anys del s. XXI, els ametllers i garrofers seguien ocupant la primera posició, amb 1453,5 ha, seguit del vinyet (192 ha) i l’olivar (142 ha) (2007), mentre que els cereals en conjunt ocupaven una superfície de 53,1 ha el 2007. L’ampliació del vinyet havia donat lloc a sis cellers. La superfície forestal és ocupada per pi blanc i màquia i brolles. Són tradicionals les indústries alimentàries (anisat i licors), però han esdevingut més importants les de materials per a la construcció (teuleries) i hi ha un obrador artesà de teixits. La singularitat del municipi ve de la seva situació en el Raiguer, aprofitat per la carretera de Palma a Alcúdia. D’altres carreteres que travessen el terme (a Sencelles, Algaida, Marratxí, Bunyola, Alaró) expliquen el naixement d’un mercat, dependent del de Palma, massa proper. La població, ja elevada el 1860 (2 341 h), cresqué ràpidament fins el 1900 (3 083 h) i en els períodes del 1920 (2 966 h) al 1930 (3 319 h), i del 1960 (3 112 h) al 1970 (3 905 h), com a conseqüència de la immigració. Fins el 1981 (3 803 h) es mantingué, per a tornar a créixer ( i ) en adquirir funcions de ciutat dormitori de la propera Palma: 3 956 h el 1986; 4 394 h el 1996; 4 740 h el 2000 i els actuals (2006 ) 5 323 h del terme, del qual la vila (4 211 h [2006], santamariers ; 166 m alt.) és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc beneït el 1718 a l’indret de l’anterior, del qual el 1737 s’acabaren la nau i les capelles i l’any 1751 s’inicià l’obra del campanar. Té un retaule també barroc a l’altar major (1779). La casa de la vila fou construïda a partir del 1652, i el 1682 s’instal·laren a la vila els mínims, que bastiren un convent i una església (abandonats a la desamortització); foren refets el 1860; hom hi ha instal·lat modernament un museu d’antiguitats. El lloc es formà al voltant de la parròquia (ja existent el 1248) que fundà Bernat de Santaeugènia, senyor del territori. El 1315 la cavalleria de Santa Maria del Camí passà a Bernat de Torrella; restà en poder dels Torrella fins el 1639, que passà als Olesa (establerts a son Seguí). En depengué fins el 1842 el terme de Santa Eugènia de Mallorca. El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat, residència de Tomàs Forteza.
Santa Maria del Camí
© Fototeca.cat