En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde. Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església. Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic. El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja. Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent; hi edificaren una casa i una capella.
El santuari és un edifici de planta rectangular. A la façana principal destaca la porta d’accés, formada per tres portes d’arc de mig punt, de les quals la porta central condueix a l’interior i les altres dues són cegues i constitueixen un recurs decoratiu. En un nivell superior, hi ha un rosetó motllurat.
El convent, situat a l’esquerra del santuari, és de planta rectangular i presenta el mateix aparell constructiu que el santuari. Al costat dret, hi ha la porta primitiva del convent. A la part inferior de la façana apareixen una sèrie d’obertures de petites dimensions, corresponents a les dependències agrícoles, mentre que en un nivell superior, en la zona d’habitacions del convent, hi ha una alternança de finestrals i finestres més petites. En un tercer nivell, trobem una sèrie de petits ulls de bou, que podrien correspondre a les golfes.