Santa Pola

Municipi del Baix Vinalopó, a la plana meridional litoral valenciana.

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria; des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola (141 m alt.), que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola (on hi ha el far de Santa Pola ) o d’Aljub (que tanca pel N la badia de Santa Pola ), i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs. La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port. La superfície de conreu abasta 1.240 ha, amb unes 300 de regadiu; els cereals, garrofers i ametllers dominen al secà. Són enregistrades com a pastures 2.280 ha i com a pantans 1.343 ha. L’activitat pesquera ha estat sempre la fonamental, i té com a base la flota més important dels Països Catalans, malgrat que els darrers anys hagi minvat el nombre de barques. Una especialitat és el calamar del banc saharià —que ha arribat a fornir el 50% dels desembarcaments—, el lluç, de la mateixa procedència, i el sorell, la llúcera, el pagell, el moll, etc, més propers. Diverses indústries frigorífiques treballen amb el peix desembarcat; hi ha també dues drassanes situades al barranc Fondo. Funcionen les salines del Braç del Port, del Pinet i Salinera Espanyola, amb una producció total d’unes 70.000 tones, que ocupen uns 150 operaris. La funció estiuenca té tradició des de la segona meitat del segle XIX i ha provocat urbanitzacions desfermades i centenars de xalets i apartaments del nucli urbà. Els 185 h del 1761 (castell i poble) havien esdevingut 870 h el 1794; aquest ritme viu es mantingué fins el 1887 (4.383 h.) per a entrar en una fase d’alts i baixos fins després de la Guerra Civil (5.851 h el 1950 i 6.443 el 1960). La conjunció de la moderna flota i del desenvolupament turístic (8 hotels amb més de 700 places) ha fet doblar el nombre d’habitants entre el 1960 i el 1981. El 44% de la població activa treballa en el sector dels serveis. La vila (21.216 h [2006], santapolers ; 6 m alt.) és situada en un replà del fons de la badia o golfada, entre l’aiguamoll i el coster de la serra, vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola , fet bastir el 1557 per Bernardino de Cárdenas y Pacheco, marquès d’Elx, per a protegir la costa dels corsaris (la caseria havia estat fundada el 1527 pel mateix senyor territorial a l’indret dit de la torre del cap d’Aljub; inicialment es digué el Poble Nou del Port de Santa Pola ). Correspon a l’antic port d’Elx d’època romana, que subsistí fins a l’època medieval amb el nom de port del Cap d’Aljub. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria. El municipi comprèn la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit, la Talaiola.