Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV: el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo, que prengué el nom de Luis Santángel; els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín. Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona. Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí. El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Quant a Pero Santángel, tingué un fill homònim, Pedro Santángel, que morí essent bisbe de Mallorca; un altre fill, Gaspar Santángel, fou degà de Calataiud; i d’altres fills foren advocats. Azarías Jinillo, o sia Luis Santángel, tingué una descendència nombrosa, entre la qual un fill —Luis Santángel— guerrer, que participà en la batalla de Rubinat (1462). El rei el féu cavaller; un germà seu fou clergue i arribà a prior de l’església col·legial de Daroca. És possible que d’un altre fill d’Azarías Jinillo, Alfonso Santángel, fos fill un altre Luis de Santángel, pare al seu torn d’un homònim Lluís de Santàngel, que fou conseller i escrivà de ració dels Reis Catòlics i intervingué econòmicament en l’empresa colombina (1492). Ell i el seu germà Jaume de Santàngel habitaren a València, on, durant força temps, tingueren una gran importància com a prestadors dels Reis Catòlics, fins al punt de cobrar, en una ocasió, tots els béns corresponents a la cort reial de les confiscacions inquisitorials efectuades pel tribunal de València malgrat que, a la mateixa època, alguns dels seus parents foren reus de la inquisició: un fill d’Azarías Jinillo, Martín Santángel, hagué de fugir al regne de França, acusat de pràctiques judaiques. Luis Santángel, el cavaller, es veié compromès en l’assassinat de l’inquisidor Pedro Arbués; el 1487 morí ajusticiat i, després, el seu cadàver fou cremat. Dos dels seus fills foren penitenciats, així com la seva muller i altres dones de la família, entre elles algunes germanes del bisbe de Mallorca; Lluïsa de Santàngel, filla del Lluís de Santàngel valencià, escrivà de ració, es casà amb Àngel de Vilanova, virrei de Sardenya el 1515. I una altra descendent de Noah Jinillo tingué successors que emparentaren amb els Centelles i els Aragó, ducs de Vilafermosa, de sang reial. Dels Santàngel també descendia, en part, la família dels Vilanova, que al segle XVII comptà amb personatges de gran relleu polític.