La filiació segura arrenca de Pere (I) de Santapau (mort després del 1196), castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau (I) de Santapau, i aquest potser d’un altre castlà, Ponç (I) de Santapau, que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa. Pere (I) tingué dos fills, el castlà Hug (I) de Santapau, que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills (sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres), i Ponç (III) de Santapau, que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres. Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília (1282), el 1300 donà carta de poblament als habitants de Santa Pau i el 1309 es trobà a l’expedició a Almeria. El succeí el seu fill Hug (II) de Santapau i d’Urtx, que morí a Sardenya, on anà amb l’expedició (1323) de l’infant Alfons. Fou pare de Ponç de Santapau i de Saguàrdia, avi d’Hug Ademar de Santapau i de Saportella i besavi dels germans Hug Ademar de Santapau i de Ribelles i Galceran Ademar de Santapau i de Ribelles. La línia troncal dels barons de Santapau, Castellfollit i Mosset s’extingí vers el 1504. La successió passà als Cruïlles, que es cognomenaren Cruïlles de Santapau.
La línia secundària siciliana dels marquesos de Licodia i prínceps de Butera fou iniciada per Ramon de Santapau i de Cardona (mort el 1475), fill segon de Galceran (I), que heretà les possessions del pare a Sicília (baronies de Butera i Licodia i senyoria de Lentini). El 1447 feu una donació a la seva neboda Beatriu de Santapau i de Centelles, baronessa de Castellfollit i Mosset, per a compensar-la de la pèrdua de la baronia de Santa Pau. Fou partidari que el príncep Carles de Viana fos proclamat rei de Sicília, i el 1474 li foren confiscats els béns, acusat d’una mort, i el seu fill i hereu Ponç de Santapau i de Vallgornera per a redimir-lo serví Ferran II a la guerra de Castella, on morí al setge de Burgos (1475) pocs mesos abans que el seu pare, deixant dos fills Ramon de Santapau, baró de Butera i Licodia, que fou president i capità general de Sicília (1485), i Hug de Santapau, que fou creat marquès de Licodia el 1510. El succeí el seu fill Ponç de Santapau i Filingeri (mort el 1542), que també fou president i capità general de Sicília el 1516, i pare d’Antoni de Santapau i Branciforte, creat príncep de Butera el 1563, que també fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or; no deixà fills, i el succeí el seu germà Francesc de Santapau i Branciforte (mort el 1590), també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, els marquesats de Licodia i Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia de Santapau i Branciforte, muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, i a llurs descendents; i el marquesat de Licodia, a la seva filla natural Ramilla de Santapau, creada princesa de Palazzuolo, i als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.