Santi Sans

Santiago Sans i Gràcia
(Barcelona, 12 de juliol de 1933 — Mataró, Maresme, 22 de gener de 2020)

Còmic i actor.

Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar, dirigida per Adolf Marsillach. Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Paral·lel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita. També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó. La seva popularitat rebé un gran impuls amb les actuacions a la televisió, especialment en els programes Un, dos, tres (TVE), Filiprim i Tres i l’astròleg (TV3). Fora del registre còmic, actuà en muntatges teatrals com Solness, el constructor, d’Henrik Ibsen (2000, direcció de Carme Portaceli), L’hort dels cirerers, d’Anton Txékhov (2000, direcció de Lluís Pasqual) i Celebració, de T. Vinterberg, M. Rukov i Bo Hr. Hansen (2005, direcció de Josep Galindo), i en la sèrie de Televisió de Catalunya Laberint d’ombres (1998-99), entre d’altres.