Santiago Albertí i Gubern

(Barcelona, 1930 — Barcelona, 21 de maig de 1997)

Escriptor, editor (Albertí) i distribuïdor de llibres (Difusora General).

Llicenciat en dret. Publicà un Diccionari castellà-català, català-castellà (1961), molt reeditat, un Diccionari de la llengua catalana (1975), un Diccionari biogràfic (1966-70) en quatre volums i els estudis historicopolítics L’onze de Setembre (1964) i El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). Del 1954 al 1962 edità 68 títols en la “Nova col·lecció Lletres”, que incorporà molts autors inèdits a les lletres catalanes, i el 1957, la publicació miscel·lània Quart Creixent (4 fascicles). Continuà la seva tasca com a editor, principalment amb la reedició dels diccionaris bilingües castellà-català, català-castellà i del Diccionari de la llengua catalana i la publicació del Diccionari de la llengua catalana il·lustrat. Traduí molts autors (entre els quals Saint-Exupéry). Dedicat a la investigació en el camp de la ceràmica, fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).