Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona. Afiliat a la Unió Catalanista, col·laborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d'El Poble Català, que dirigí els darrers anys. Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins. Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president. Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya. Publicà articles sobre dret, com Carner, home de dret, a la Revista Jurídica de Catalunya (1933). Convalidà les facultats de la Generalitat en la proclamació de la llei de Contractes de Conreu, que provocà conflictes amb el govern central. El 1936 dimití davant el desacord amb els comitès anarquistes, que atemptaren contra ell. Passà a Marsella, on defensà el retorn a la República de vaixells mercants embargats per França. El 1942 tornà a Catalunya.