Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid. El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà. El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma. El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació. Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza (1949 i Organización escolar (1954).