Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general; fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo (1821). Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia. L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas. Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir (1835).