El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí (mort abans del 994), magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans. Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí (mort el 1010), que morí en l’expedició comtal a Còrdova. La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí (morta abans del 1032), filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem (II) de Santmartí, que morí jove molt poc després. Recollí l’herència dels Santmartí el seu pare Mir, el qual la deixà a un fill de la seva segona muller (Guisla de Besora) que s’anomenà Arnau (I) de Santmartí (un altre fill fou Bernat deSantmartí). La importància del llinatge anà decaient amb la mort del net d’aquest darrer, Guillem (III) de Santmartí (mort vers el 1189), els successors del qual hagueren d’anar pignorant o venent el patrimoni familiar. Es casà primer (1136) amb Beatriu de Montcada, divorciada del seu parent el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, i després amb Alamanda de Castellvell, senyora de Falset i Siurana. El llinatge s’extingí amb llur neta Alamanda de Santmartí, dita també de Subirats, que fou muller de Guillem d’Entença, llinatge al qual passà la resta dels béns familiars dels Santmartí.
fototeca.cat
©
Llinatge feudal català que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca.