Fill del catedràtic de gramàtica i llatí de l’Institut, Jaume Sagrera, oriünd de Palafrugell. Estudià a Girona i amplià estudis amb Gaspar Cassadó. Formà part de diferents agrupacions instrumentals, com l’orquestra de Pau Casals (1927). Fundà el Quintet Català, el Trio Borguñó-Serra-Sagrera, el Quartet Laietà, el Trio Gerió i el Quartet de Barcelona (1933). Es dedicà a l’ensenyament. Fou professor de l’acadèmia Marshall (1929) i del Conservatori, on tingué per alumne Josep Bassal. A Igualada feu una destacada tasca pedagògica amb la renovació de l’ensenyament musical dut a terme pel mestre Borgunyó. És considerat bon coneixedor de la història musical gironina de la primera meitat de segle. Col·laborà habitualment a la revista Scherzando.