São Paulo

Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).

La capital és São Paulo. Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler. Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals: la del litoral i la de l’interior. La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira. La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná. Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná (Tietê, Grande i Paranapanema), excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São Paulo i Rio de Janeiro. Els rius del litoral (el més important és l’Iguape) desemboquen directament a l’Atlàntic. El clima és tropical, amb abundoses pluges, regulars i ben distribuïdes. És un dels estats més poblats del Brasil (116,2 h/km2 [est 1984]), amb una forta immigració. L’economia es basa en la monocultura i l’exportació del cafè, del qual és el màxim productor del món. Hom hi conrea també cotó, arròs, taronges i bananes. És el primer estat industrial del Brasil: indústries tèxtils, mecàniques, siderúrgiques, de paper i tabac. Hi ha també refineria de petroli. Bona xarxa de vies de comunicació. El comerç exterior s’efectua pel port de Santos. Jaciments d’urani, tungstè i ferro. La capitania portuguesa de São Vicente proporcionà els primers nuclis colonials de la zona, però la penetració cap a l’interior fou molt ràpida, cosa que originà una notable activitat econòmica (tràfic d’esclaus indis, mines d’or i diamants, pesca, comerç de mules, ramaderia, etc). El 1709 esdevingué capitania general. Cap al 1870 el conreu del cafè provocà una vertiginosa expansió econòmica i demogràfica fins a la crisi del 1929. Esdevingué estat el 1889, i després de la Primera Guerra Mundial inicià un procés d’industrialització, que impulsà el comerç i les comunicacions. Primer focus econòmic del Brasil, s’enfrontà al poder central en diverses ocasions. En el període 1922-30 assolí l’hegemonia política, fins que la crisi del 1929 donà el poder a Getúlio Vargas. São Paulo es revoltà el 1932, però el govern central desféu l’oligarquia paulista. El conreu del cotó i la indústria rellançaren l’economia estatal.