Saportella

Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.

El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal. Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella (mort després del 1094), que ja apareix amb aquest cognom el 1085, i que el 1082 testà abans d’anar a Terra Santa. Possiblement fou casat amb Ermessenda, que apareix com a vicària de la Portella l’any 1117, segurament ja vídua. El succeí Guillem I de Saportella (mort després del 1127), segurament fill seu, el qual fou pare de Bernat III de Saportella (mort vers 1207), magnat del rei Alfons I (de qui fou testimoni testamentari) i de Pere I, que assistí a les Corts de Barcelona el 1198 i a les de Cervera el 1202 i que fou casat amb Beatriu. Foren pares de Bernat IV de Saportella (mort després del 1236), el qual assistí com a magnat a les Corts de Vilafranca del Penedès el 1218, fundà, el 1231, amb la seva muller Blanca, el monestir de Santa Maria de Valldaura i tingueren per fill Ramon I de Saportella (mort el 1254), casat amb Sibil·la. Aquests foren pares de Bernat V de Saportella (mort vers el 1281), que el 1251 assistí a les Corts de Barcelona i el 1256 ja era casat amb la pubilla d’un altre llinatge de magnats, Elisenda de Lluçà, senyora de la baronia de Lluçà. Segurament per influències càtares i perquè no cedí davant les pretensions del bisbe de Vic, que volia que li retés homenatge pel castell de Lluçà, fou excomunicat per aquest el 1265. El 1279 fou assetjat al dit castell, que hagué de retre, i fet presoner. Fou també en aquest període que el castell de la Portella fou incendiat. El succeí en la baronia de la Portella i en la de Lluçà el seu fill Bernat Guillem I de Saportella i de Lluçà (mort el 1321), que el 1299 féu les paus amb el bisbe de Vic i rebé del rei la baronia de Gironella el 1307. Assistí a les Corts de Lleida del 1301 i com a noble a les de Montblanc del 1307, a les de Barcelona del 1311, a les de Lleida del 1315, a les de Tortosa del 1318 i a les de Girona del 1321. Amb Sibil·la de Pinós fou pare de Bernat VI de Saportella i de Pinós (mort el 1336), que assistí com a noble a les Corts de Barcelona del 1323. Fou succeït per la seva germana (si no filla) Marquesa de Saportella (morta abans del 1348) muller de Pere VI de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet, i per llurs descendents. Un Guillem de Saportella assistí a les Corts de Tortosa del 1225. No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del s XV són senyors de la Torre Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al s XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al s XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.