sapròfit

| sapròfita

saprófito -ta (es), saprophytic, saprophyte, (en)

f

m

adj

Ecologia

Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.

Si té clorofil·la i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit, i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit.