sarangui

m
Música

Instrument de corda i arquet de la família dels llaüts, propi de l’Índia.

És constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb el mànec curt amb claviller a l’extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia.