Sargon I d’Accad

(?, segle XXIV aC — ?, segle XXIV aC)

Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad .

Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates. Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé. Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord. Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà Subartu i penetrà al nord de Síria i potser també a l’Àsia Menor. Al final del seu regnat esclatà, sembla, una revolta contra ell.